dijous, 29 d’agost del 2013

Ressenya Inferno

Títol: Inferno
Autor: Dan Brown
Traductor: Esther Roig
Edició: Empúries, 2013
Pàgines: 640
ISBN: 9788497878623
Nota: ♥♥♥♥



Avui us recomano una història d’aventures i intriga on res no és el que sembla i en la que tot té diverses lectures, vaja així com som nosaltres. Una novel·la fascinant que atrapa al lector des de la primera pàgina, i en la que l’autor no desvetlla l’última incògnita fins gairebé la última.

Al cor d’Itàlia, el catedràtic de simbologia de Harvard Robert Langdon es veu arrossegat a un món terrorífic al voltant d’una de les obres mestres de la literatura més imperibles i misterioses de la història: l’Infern de Dante.
Amb aquest teló de fons, Langdon s’enfronta a un adversari esgarrifós i ha de bregar amb una enginyosa endevinalla en un escenari d’art clàssic, passadissos secrets i ciència futurista. Recolzant-se en l’obscur poema èpic de Dante, Langdon, en una cursa contra rellotge, cerca respostes i persones de confiança abans que el món canviï irrevocablement.

Hi ha alguns puristes de la literatura que creuen que en un blog de recomanacions literaris no hi haurien de tenir cabuda els best seller, doncs jo no hi estic d’acord. Penso que una bona lectura és aquella que sap atrapar els lectors, on l’autor hi aboca tots els ingredients necessaris en la mesura justa esperant aconseguir un resultat molt concret: fer que el lector gaudeixi. Dit això, no puc afirmar més que «Inferno» de Dan Brown és una novel·la fantàstica que proporciona entreteniment i emocions satisfent les expectatives creades amb aquesta nova aventura del professor Robert Langdon, per mi, la millor fins al moment.

Brown demostra un cop més la seva habilitat per crear una història amb girs inesperats que sorprenen al lector i el mantenen enganxat a les seves pàgines, així com una passió per l’art que en aquesta ocasió ens convida a viatjar per tres de les ciutats més fascinants del món: Florència, bressol del Renaixement italià i pàtria d’algunes de les obres d’art més admirades a nivell mundial com El naixement de Venus” de Botticelli, la cúpula del Duomo de Brunelleschi o el mateix “David” de Miquel Angel. Venècia, amb els seus insignes lleons alats, els majestuosos cavalls espoliats a Constantinoble,  la basílica de Sant Marc o el Palau Ducal. I finalment ens traslladem a Istanbul, on es desenllaça la història entre la Mesquita blava, la basílica de Santa Sofia i el palau inundat. Les contínues referències i descobriments que ens fa l’autor sobre la història de l’art atorguen un valor afegit al llibre i permeten, com ja ho va fer a «El codi Da Vinci» (Empúries, 2003), allargar la vida d’aquest llibre seguint l’itinerari marcat per l’acció.

Naturalment, la història no es limita a un enfilall de referències i curiositats sobre pintures, escultures o edificacions, en aquesta ocasió Dan Brown ens sorprèn endinsant-se en les teories plantejades ja al segle XIV pel mateix Dante Alighieri, que remarca el perillós creixement de la població mundial i s’acull a les idees del moviment transhumanista com a una possible solució al problema de la superpoblació d’una manera, diguem-ne dràstica. 

I permeteu-me que acabi aquesta ressenya encoratjant-vos a llegir aquesta novel·la prenent una cita que convida a reflexionar, del mateix autor de l'Inferno que ha inspirat aquesta història, el gran Dante i la seva «Divina Comèdia».

«En èpoques perilloses, no hi ha pitjor pecat que no fer res»
  
Sílvia Cantos


Llegeix aquí el primer capítol 

dilluns, 26 d’agost del 2013

Ressenya El blog de la Malika


Títol: El blog de la Malika
Autor: Gemma Lienas
Il·lustrador: Giulia Sagramola
Edició: Estrella Polar, 2013
Pàgines: 111
ISBN: 9788415790723
Edat: de 9 a 12 anys
Nota: ♥♥♥♥



Avui us recomano una lectura molt interessant per joves lectors, la història d’una nena que acaba d’arribar del Marroc i ha d’integrar-se a un nou país, amb una cultura i costums ben diferents, un clam contra la xenofòbia.

La Malika fa poc que ha arribat a Catalunya amb la seva mare i els seus germans per reunir-se amb el seu pare. troba a faltar moltíssim l’àvia i és per això que escriu un en blog tot el que li passa i les impressions que té d’aquesta cultura que és tan diferent de la seva. Amb tot, la Malika està decidida que la seva àvia pugui viure amb ells i per això pensa fórmules imaginatives per fer-la venir. Ho aconseguirà?

Gemma Lienas es caracteritza per escriure novel·les amb missatge, destinades especialment al públic infantil i juvenil, lectures que fan pensar en els valors que hom hauria de fomentar i a mes, ho fa amb un estil i habilitats que enganxen als lectors. «El blog de la Malika» segueix aquesta estratègia i ens presenta la història d’una nena de nou anys que acaba d’arribar junt amb la seva família procedents del Marroc, ella té la sort de comptar amb un padr, en Solomon,í que l’acompanya i ajuda en la seva adaptació a la nova llengua.

De la mà de la jove protagonista els lectors descobriran que coses tan habituals per aquells que hem nascut aquí poden resultar un autèntic xoc per als nouvinguts d’alguns països; La quantitat de vehicles que circulen per els nostres carrers amb el conseqüent soroll, les campanes dels campanars. També ens parla de l’enyorança que la Malika sent, les olors i els menjars són tan diferents! I no només això, la manera de vestir o els mateixos mercats criden força la seva atenció.

«Tots i totes som persones amb la mateixa dignitat
i totes mereixem el mateix respecte.»

La narració es presenta en format de blog, els capítols curts representen les entrades que ens transmeten les vivències de la nena. La descripció de situacions com la que viu a l’autobús amb dues dones grans mal educades i xenòfobes són un punt de partida excel·lent per treballar amb els nens i nenes. De la mateixa manera ens parla de la diferència entre respectar i obeir o la llibertat com a persona.

Sens dubte, aquest és un títol a tenir molt en compte a l’hora de recomanar llibres als lectors d’entre 9 i 12 anys a les escoles i als clubs de lectura, per la gran reflexió que s’amaga en una narració lleugera i amena, aquest hauria de ser un llibre indispensable a qualsevol biblioteca!


Sílvia Cantos

diumenge, 18 d’agost del 2013

Ressenya I a sobre... la Paulette!

Títol: I a sobre... la Paulette!
Autor: Barbara Constantine
Traductor: Marina Espasa
Edició: Empúries, 2013
Pàgines: 240
ISBN: 9788497878685
Nota: ♥♥♥♥



Avui us recomano una narració entranyable, d’aquelles que et reconcilien amb el món, una història sobre solidaritat intergeneracional preciosa que us animo sincerament a llegir.

El Ferdinand viu sol a la seva enorme granja. I això no el fa precisament feliç. Un dia, després d’una tempesta molt forta, passa per davant de casa de la seva veïna i veu que el sostre està a punt d’enfonsar-se. Òbviament, ella no té enlloc on anar. Els néts del Ferdinand li suggereixen que la convidi a viure a casa seva, i la idea el fa somriure. Però no és tan senzill, hi ha coses que es fan i coses que no... Després d’una llarga nit de reflexió, decideix anar-la a buscar, i proposar-l’hi. A poc a poc, la granja s’omplirà de gent, s’agitarà i tornarà a funcionar.

Barbara Constantine demostra un cop més la seva gran habilitat per connectar diferents generacions en una mateixa història, ja ho va fer en la seva anterior novel·la «Tom, petit Tom, petitó, Tom» (Empúries, 2010). En aquesta ocasió, ens presenta una història coral, amb una col·lecció de personatges entranyables, essencialment els repòquer d’avis protagonista, d’entre els quals no sabries amb quin quedar-te, doncs cadascun a la seva manera és especial, això sí, són impagables algunes de les escenes que ens regala l’Hortense, no us perdeu el moment delirant on se’ns presenta enfilada dalt del remolc amb la cadira de rodes, com si de la reina d’una desfilada es tractés cantant a pulmó «Aim singuin in da rein, aim singuin in da rein, uat a biutiful filen, aim hapi aguein...», se’t dibuixa un somriure mentre el llegeixes i triga una bona estona a abandonar-te.

M’agrada la filosofia que exposa l’autora a través dels seus protagonistes, en el context social que vivim en l’actualitat, és sense cap mena de dubte, una magnífica opció de viure, així que us convido a llegir el “carpe diem” d’aquests avis encantadors i a visitar la web http://solidarvioc.com/ que presenta el projecte de col·laboració, un fòrum obert a preguntes, aportacions i crítiques aixó sí, fetes des del “carinyu”!


Sílvia Cantos

divendres, 9 d’agost del 2013

Ressenya Segona pell

Títol: Segona pell
Autor: Flàvia Company
Edició: Proa, 2013
Pàgines: 152
ISBN: 9788475883922
Nota: ♥♥♥♥



Avui us recomano una magistral narració del dolor causat per una pèrdua. Carregada d’emoció, intensitat i sobretot, passió, una passió desmesurada que esdevé condemna per a la protagonista.

«Dóna’m plaer i et donaré la vida», amb aquesta consigna l’autora desgrana amb un estil intimista carregat d’una alta dosi d’intensitat, el retrat d’una relació tumultuosa entre dues dones. Segona pell dóna resposta a diversos interrogants sobre els atractius i els perills de la passió. Flàvia Company ha reescrit en català la novel·la publicada originalment l’any 1999 sota el títol de Dame placer.

«Hi ha coses que res no pot aturar.
Ni tan sols la sospita del més terrible dels desenllaços.»

D’una passió se’n pot sortir indemne? A qualsevol edat es pot fer un gir de cent vuitanta graus? Des del començament, totes dues van saber que havien arribat a una experiència irrepetible, que una d’elles estava disposada a portar fins al final i de la qual l’altra va voler baixar a mig camí, per fer un desastre definitiu del que hauria pogut ser un desastre encara més gran. O la glòria. Els extrems es toquen. 

«Vaig acostar els meus llavis als seus, sense arribar a tocar-los, i els hi vaig resseguir de seguida –a poc a poc, gairebé de manera imperceptible- amb la punta de la llengua. I vaig descobrir el gust que tenia»

Aquesta és una d’aquelles històries, que requereix una lectura pausada, que et permeti pal·ladejar i assaborir-ne tots i cadascun dels matisos (que són molts), amb els quals l’autora es despulla per oferir-nos una delicada dissertació sobre un dels més grans dons i alhora malediccions amb els quals ha estat dotada la humanitat: la passió.

No ho dubteu, endinseu-vos en aquesta Segona pell i gaudireu d’una lectura extraordinària, amb la infalible signatura de l’argentina Flàvia Company.

Llegeix aquí els primers capítols 


Sílvia Cantos

dimecres, 31 de juliol del 2013

Ressenya El Che Guevara viu al setè

Títol: El Che Guevara viu al setè
Autor: Bertrand Solet
Il·lustrador: Nono K
Traductor: Pere Comellas
Edició: Takatuka, 2013
Pàgines: 64
ISBN: 9788492696918
Edat: de 9 a 11 anys
Nota: ♥♥♥♥♥



Avui us recomano una lectura fantàstica per joves lectors, una narració sobre valors tan importants com la justícia, la solidaritat i l’amistat i al mateix temps, una senzilla introducció a la figura del Che Guevara.

«La millor qualitat de l’ésser humà és que qualsevol injustícia li faci mal al cor.»

En Paulo, la Granota i en Vincent viuen en un barri de Marsella. Un dia es troben amb tres trinxeraires d'un altre barri, els dolents, als quals la Granota no pot ni veure. Amenaçadors, barren el pas al Germà Gran però ell els adverteix: «El Che Guevara és amic meu, i viu aquí, al setè». Però, qui és aquest Che Guevara? Intrigats, tots tres amics van a trobar aquest misteriós desconegut...

Vivim en un món on la injustícia és present al menú de cada dia, és per això que trobo de cabdal importància que els nens i joves en siguin conscients, lectures com aquesta faciliten aquesta tasca gràcies a la seva magnífica narració, l’autor aconsegueix remoure la consciència del lector. Un títol perfecte per un club de lectura infantil, jo ja el tinc anotat per la propera tardor debatre’l amb els meus joves lectors i comprovar “in situ” com reaccionen davant aquesta lectura, em refermo una vegada més en la idea que les històries, les bones històries que s’escriuen per a nens i joves són una eina imprescindible per a modelar la seva percepció, a més estic convençuda que després de llegir aquest llibre, més d’un lector tindrà curiositat per conèixer la història del Che, i no em negareu que aquesta és una magnífica inspiració per als joves.

«El Che Guevara no és només un home sinó una idea, una immensa esperança. Per això tants joves porten a la samarreta la seva imatge, perquè comparteixen aquest somni, d’una manera o d’una altra: una altra vida, persones millors...»


Sílvia Cantos

dijous, 25 de juliol del 2013

Ressenya A dormir, monstres!

Títol: A dormir, monstres!
Autor: Ed Vere 
Il·lustrador: Ed Vere 
Edició: Joventut, 2012 
Pàgines: 32
ISBN: 9788426138910
Edat: de 3 a 99 
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui us recomano un àlbum il·lustrat divertidíssim, ideal per compartir amb els nens i nenes, una història que converteix les pors en rialles, absolutament recomanable!!!

T'has preguntat alguna vegada si en algun lloc, no gaire lluny d'aquí, hi podria haver... monstres? 

A dormir, monstres! És una d’aquelles joies que de tant en tant apareixen i donen tant de joc que aconsegueixen fer-te feliç. És un àlbum il·lustrat que ens narra un conte molt divertit sobre un monstre. Un monstre gros, verd i llefiscós que no voldríem pas tenir a prop, o sí? Ed Vere ha sabut jugar amb el doble sentit a cada pàgina del llibre aconseguint crear una intriga divertida, que porta als nens a dubtar de si realment la intenció del monstre és menjar-se’ls, quan en realitat descobriran que el que aquest entranyable personatge vol és fer-los un petó de bona nit.


Aquestes pàgines es troben il·lustrades amb imatges fetes imitant el traç infantil i treballades amb una paleta de colors vius i àcids, que es combinen amb una tipografia divertida que juga amb la mida i col·locació de les paraules. L’autor fa un ús molt encertat de les onomatopeies, permetent que la narració del conte esdevingui gairebé teatral (sempre que el narrador s’hi vulgui posar, és clar), de qualsevol manera, crec que tot plegat el converteix en una magnífica tria per una hora del conte. 

I per si no fos prou, no vull oblidar-me d’esmentar que el rerefons de la història no és un altre, que l’eterna por als monstres de molts nens i nens, gràcies al to humorístic que pren, aquest conte pot convertir-se en una fantàstica eina per treballar aquest tema amb els infants, transformant la por en somriures, sense cap mena de dubte us el recomano i a més us faré un petit regal, us deixo un àudio amb la narració del conte, així jutgeu vosaltres mateixos.



Sílvia Cantos

dimarts, 23 de juliol del 2013

Ressenya La gramàtica de l'amor

Títol: La gramàtica de l'amor
Autor: Rocío Carmona
Edició: La Galera, 2011
Pàgines: 290
ISBN: 9788424636708
Edat: a partir de 13 anys
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la ideal per aquests dies de vacances doncs, qui no s’ha enamorat en una nit d’estiu?? La lectura que avui us presento ens parla d’això, del primer amor i també, del primer desengany, apta per a joves i adults, és una història magnífica i amb banda sonora pròpia.

«Som el que queda de nosaltres quan ens trenquen el cor per primera vegada»

Després de la separació dels seus pares, la Irene ingressa en un internat del sud d’Anglaterra, al costat d’un penya-segat. Allà viurà amb molt de dolor el seu primer desengany amorós, a la vegada que guanyarà un inesperat mentor: Peter Hugues, el professor més estricte de l’escola i també molt atractiu, que s’ofereix a ensenyar-li la “gramàtica de l’amor” a través de l’estudi de set grans novel·les del gènere. Cada dimecres, la Irene li comentarà la lectura de la setmana d’on haurà d’extreure lliçons vitals sobre l’amor d’autors clàssics i contemporanis. Mentre l’alumna s’enamora a poc a poc dels seu distant professor, un silenciós pretendent aspira secretament al seu cor.

Rocío Carmona ens regala un inoblidable llibre per a tots els públics que recull l’essència de les millors obres d’amor de tots els temps. De fet el llibre camina entre set novel·les d’amor cabdals de la literatura universal que la protagonista ha de llegir per aprovar l’enigmàtica assignatura de La gramàtica de l’amor: L’amant perillosa. Al sud de la frontera, a l’est del sol de Haruki Murakami, Orgull i prejudici de Jane Austen, Carta d’una desconeguda de Stefan Sweig, Ana Karenina de Tolstoi, L’amor en els temps del còlera de Gabriel García Márquez, Jane Eyre Charlotte Brönte i Les penes del jove Werther de Goethe.


El que d’entrada pot semblar l’estereotipada clàssica història d’amor romàntic per adolescents, se’ns revela ben aviat com molt més que això. Escrita amb ofici, permet una lectura àgil i absorbent, que a mi no em va durar més de dos dies, ja que no podia esperar a saber què passaria amb la Irene, en Peter, en Marcelo, La Martha i en Josh. Cal sumar a la història la musicalitat que desprèn, doncs està farcida de referències musicals que configuren una autèntica banda sonora i no podem oblidar, els meravellosos fragments de les obres estudiades en aquesta curiosa assignatura. Tot plegat, aconsegueix encomanar-te el desig de capbussar-te en aquestes lectures escollides amb un encert excepcional.

La Galera ha tingut en compte fins al més petit dels detalls amb aquesta edició, la coberta i les guardes són il·lustrades per Meritxell Ribas, experta en la tècnica del grattage, totalment artesanal i molt poc utilitzada, que ja va mostrar el seu art amb el treball realitzat al Pack especial de Tom Sawyer i Huckleberry Finn editat per la mateixa editorial el passat 2010, en aquest cas trobem una discreta nota de color en el seu treball, vermell naturalment.

Aquesta novel·la és una recomanació immillorable per a joves lectors, però jo aniria més enllà, qualsevol persona que es trobi amb aquest llibre entre les mans sabrà apreciar-lo ja que, qui no ha viscut la flama incendiària del primer amor? I el punyent dolor del primer desengany? Aquesta hauria de ser una novel·la de lectura obligatòria, doncs aporta molt més que entreteniment, una sèrie de reflexions de la mà de la jove protagonista que ens arriben a tocar el cor. Llegiu-la i regaleu-la, us asseguro que constituirà una bona elecció.

Llegeix aquí el primer capítol 


Sílvia Cantos