Ressenya Inferno

Títol: Inferno

Autor: Dan Brown

Traductor: Esther Roig

Edició: Empúries, 2013

Pàgines: 640

ISBN: 9788497878623

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una història d’aventures i intriga on res no és el que sembla i en la que tot té diverses lectures, vaja així com som nosaltres. Una novel·la fascinant que atrapa al lector des de la primera pàgina, i en la que l’autor no desvetlla l’última incògnita fins gairebé la última.

Al cor d’Itàlia, el catedràtic de simbologia de Harvard Robert Langdon es veu arrossegat a un món terrorífic al voltant d’una de les obres mestres de la literatura més imperibles i misterioses de la història: l’Infern de Dante.
Amb aquest teló de fons, Langdon s’enfronta a un adversari esgarrifós i ha de bregar amb una enginyosa endevinalla en un escenari d’art clàssic, passadissos secrets i ciència futurista. Recolzant-se en l’obscur poema èpic de Dante, Langdon, en una cursa contra rellotge, cerca respostes i persones de confiança abans que el món canviï irrevocablement.

Hi ha alguns puristes de la literatura que creuen que en un blog de recomanacions literaris no hi haurien de tenir cabuda els best seller, doncs jo no hi estic d’acord. Penso que una bona lectura és aquella que sap atrapar els lectors, on l’autor hi aboca tots els ingredients necessaris en la mesura justa esperant aconseguir un resultat molt concret: fer que el lector gaudeixi. Dit això, no puc afirmar més que «Inferno» de Dan Brown és una novel·la fantàstica que proporciona entreteniment i emocions satisfent les expectatives creades amb aquesta nova aventura del professor Robert Langdon, per mi, la millor fins al moment.

Brown demostra un cop més la seva habilitat per crear una història amb girs inesperats que sorprenen al lector i el mantenen enganxat a les seves pàgines, així com una passió per l’art que en aquesta ocasió ens convida a viatjar per tres de les ciutats més fascinants del món: Florència, bressol del Renaixement italià i pàtria d’algunes de les obres d’art més admirades a nivell mundial com El naixement de Venus” de Botticelli, la cúpula del Duomo de Brunelleschi o el mateix “David” de Miquel Angel. Venècia, amb els seus insignes lleons alats, els majestuosos cavalls espoliats a Constantinoble,  la basílica de Sant Marc o el Palau Ducal. I finalment ens traslladem a Istanbul, on es desenllaça la història entre la Mesquita blava, la basílica de Santa Sofia i el palau inundat. Les contínues referències i descobriments que ens fa l’autor sobre la història de l’art atorguen un valor afegit al llibre i permeten, com ja ho va fer a «El codi Da Vinci» (Empúries, 2003), allargar la vida d’aquest llibre seguint l’itinerari marcat per l’acció.

Naturalment, la història no es limita a un enfilall de referències i curiositats sobre pintures, escultures o edificacions, en aquesta ocasió Dan Brown ens sorprèn endinsant-se en les teories plantejades ja al segle XIV pel mateix Dante Alighieri, que remarca el perillós creixement de la població mundial i s’acull a les idees del moviment transhumanista com a una possible solució al problema de la superpoblació d’una manera, diguem-ne dràstica. 

I permeteu-me que acabi aquesta ressenya encoratjant-vos a llegir aquesta novel·la prenent una cita que convida a reflexionar, del mateix autor de l'Inferno que ha inspirat aquesta història, el gran Dante i la seva «Divina Comèdia».

«En èpoques perilloses, no hi ha pitjor pecat que no fer res»

  

Sílvia Cantos

Llegeix aquí el primer capítol