dimarts, 30 de setembre de 2014

Ressenya Herències col·laterals

Títol: Herències col·laterals
Autor: Llort
Edició: La Magrana, 2014
Pàgines: 208
ISBN: 9788482647005
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui us recomano una gran novel·la una història fosca, carregada de secrets i sorpreses sobre les misèries humanes que poden fer aflorar el pitjor d'un mateix, que mantenen al lector enganxat a les seves pàgines ho vulgui o no.

Vés amb compte amb el que deixes en herència. L’advocat Ernest Claramunt ha arribat a un acord amb la Francesca Puigmajor, una velleta de gairebé vuitanta anys: li pagarà una pensió vitalícia i, a canvi, el magnífic pis de l’Eixample on ella viu ara passarà a ser de la família Claramunt després de la seva mort. Sens dubte, un negoci molt rendible. Llàstima que, passats els anys, la velleta no es mori. I que la família de l’advocat ja no pugui pagar-li la pensió i comenci a buscar solucions alternatives... i llàstima també que la Francesca, ella mateixa amb una història fosca a l’esquena, sigui un os inesperadament dur de rosegar.

La propera vegada que algú em parli de novel·la negra com un subgènere o menystenint-la, el convidaré a llegir aquest títol. La proposta d’en Llort és simplement fantàstica, una gran història, bona prosa, intriga i l’humor àcid que és marca de la casa de l’autor. Cada ingredient hi és en la seva justa mesura de manera que el conjunt és una novel·la que entusiasmarà als amants del gènere negre i a tots aquells descreguts, també.
«Potser la distància que separa els filòsofs i les
porteres no és tan gran com podria semblar.»

M’encanta l’habilitat amb la que en Llort construeix situacions rocambolesques i diàlegs enginyosos carregats de mala llet, es nota que té a l’esquena una llarga trajectòria escrivint i editant textos, no hi ha un mot que canviaries per un altre o una coma que mouries de lloc, en sap, molt. La novel·la és plena de moments estel·lars, delirant la situació protagonitzada per una camarilla formada per septuagenaris que fan pinya per ajudar la seva amiga i, només per citar-ne una altra, en aquest cas situada a mig camí entre el drama i la comèdia, ens presenta una dona que es dedica a cantar una sardana per desconnectar-se del món mentre el seu marit la posseeix.
«La vida de casada pot ser molt agradable, ja ho veuràs. A canvi de tan poca cosa, podràs aconseguir d’ell el que vulguis. Els homes som així de fàcils –i va tornar a forçar un somriure-. Has de saber utilitzar això que vol de tu i donar-l’hi quan més et convingui. I quan se’t posi al damunt..., dona, tu pensa en altres coses! A més, ja veuràs que, quan tinguis fills, tot serà molt millor.»

Alguns dels personatges que apareixen a la història serien dignes de protagonitzar un spin-off, doncs l’autor ha creat un seguit de vides mereixedores de ser llegides, a més, combrega amb allò de no estendre’s més del necessari, de manera que en molts casos ens deixa bocins de vida que et poden portar a imaginar que hi ha més enllà del que t’explica, sobretot, tenint en compte que del personatge que te’n desgrana més detalls, s'esdevé una història increïble. I, us voleu creure que tot plegat, es va coure en la seva imaginació arran d'una breu notícia succeïda a París?

Certament, aquest títol està tenint una magnífica rebuda per part de la crítica i no puc menys que sumar-me a ells, s’ho mereix, no puc dir que sigui el millor que ha escrit perquè encara tinc pendent algun títol seu per llegir, però indubtablement, és un GRAN llibre que recomanaré molt sincerament a qui em demani opinió.
Sílvia Cantos

2 comentaris:

  1. Oh, tinc moltes ganes de llegir-la, igual que l’anterior. D’en Llort només he llegit Camaleó i em va sorprendre tant com agradar.

    ResponElimina
  2. Ostres sona de meravella. No he llegit res d'aquest autor, però crec que aquest pot ser un bon començament per fer-ho.

    ResponElimina