Títol: Faré tot el que tu vulguis
Autor: Iolanda Batallé
Edició: Columa, 2013
Pàgines: 200
ISBN: 9788466
Nota: ♥♥♥♥♥
Premi Prudenci Bertrana 2013
Avui us recomano una novel·la sensacional, exuberant i exquisida, una narració
directa i sense tabús sobre el despertar a l'amor, la
sensualitat i la sexualitat d’una dona atrapada emocionalment per un matrimoni
convencional.
«Un regne
tan gran que hi cap tot,
tan petit
que només hi cabem tu i jo,
tan bell que
els altres no el saben veure.»
La Nora, una dona casada de quaranta anys que amaga un secret, coneix al
Nacho, un jove biòleg en un avió, on serà infidel, per primera vegada, al seu
marit. A partir d’aquesta trobada es crearà un joc de dependència i passió que
Nora convertirà en quadres per a la seva propera exposició.
La Iolanda
ha escrit la història que moltes dones desitjarien viure, una fugida de la
rutina i la monotonia per descobrir tot un món nou de sensacions i emocions,
assumint el risc de la possibilitat que aquestes puguin ser no sempre plaents.
Una història amb un fort component eròtic que, embolcalla
una trama complexa i intel·ligent que va molt més enllà.
«Per a mi el
sexe no és res. No té importància. Només existeix el desig. El desig, allò que
imagino, allò que avança què passarà. Sóc addicta al record del que vindrà.»
En aquestes
pàgines hi trobem algunes referències que han influenciat l’autora, des de la
música de Bach, clàssics de la literatura infantil com l’Alícia al país de les
meravelles o el Mag d’Oz, i pel·lícules com Belle du jour o L’àngel blau de Von
Sternberg. I amb tot aquell ventall d’influències, construeix una vida, la de
la Nora, en la qual habiten tres personatges masculins de gran rellevància: En
Nacho, una promesa de futur; el seu marit, un present tan perfecte com
insatisfactori; i el seu avi, un passat farcit de secrets.
«Quan algú
comença a pensar sobre l’amor, l’amor ja ha desaparegut. Aleshores què queda?
Allò a què ens volem agafar tots els que estimem, queda la creença profunda que
estimem i estimarem sempre aquella persona, aquella família, aquella vida. I
aleshores, què queda? Alguna cosa diferent. La creença d’amor només és creença
i mentrestant l’amor busca finestres.»
Per tot plegat, us recomano que no ho dubteu gens i us capbusseu en aquesta
intensa i apassionant lectura, una novel·la que podeu regalar amb plena
confiança, doncs satisfarà al lector més exigent de la qual em quedo amb un
missatge directe: Sigues tu mateixa!!
Comença a
llegir aquí!
Sílvia
Cantos
Sense que serveixi de precedent perquè m'agrada tot el que recomanes, amb aquest llibre no compartim opinió. De fet, n'estic segura que si no fos perquè va guanyar un premi important no hauria tingut tanta repercussió, potser ni publicació. Em sap greu però ho veig així, i no sóc l'única. Que les dones ens alliberem no vol dir que tota la literatura hagi de versar del mateix, i en aquest cas, ja em perdonaràs però la trama es molt poc creible, si més no al món on jo visc, i no sóc precisament una santa... L'estil narratiu és un punt arrogant amb ànsia de donar-li un toc intel·lectual que no cualla i tot plegat sembla un vull i no puc. Bon Nadal i bons llibres!
ResponEliminaGràcies per el teu comentari, naturalment no sempre podem estar d'acord. Bon Nadal i millors lectures!
Elimina