Títol: No hace falta la voz
Autor: Armando
Quintero
Il·lustrador:
Marcos Somá
Edició:
OQO, 2013
Pàgines:
36
ISBN:
9788498714708
Edat:
A partir de 4 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Avui us recomano un àlbum il·lustrat dolç i tendre per
compartir amb els més petits, que us farà venir ganes d’abraçar.
El gran Borges ja ho va dir “No hables a menos que puedas mejorar el silencio”, no és preferible
sentir el tacte d’un gest, una carícia o una mirada còmplice? A aquells que ho
hagin oblidat, l’autor d’aquest bell àlbum els ho recorda: no cal la veu per mostrar l’estima o dir coses paraules
boniques com t’estimo…
No podem oblidar que per més evolucionats que estiguem, no deixem de ser animals, amb uns instints primaris que ens guien. El contacte físic com a mostra d’afecte és imprescindible per el desenvolupament emocional dels infants: els proporciona seguretat, afavoreix la seva autoestima i millora la confiança en sí mateixos així com també en els altres, i als adults igual, una mare no pot evitar seguir acotxant el seu fill malgrat aquest estigui tranquil o adormit, és innat.
No podem oblidar que per més evolucionats que estiguem, no deixem de ser animals, amb uns instints primaris que ens guien. El contacte físic com a mostra d’afecte és imprescindible per el desenvolupament emocional dels infants: els proporciona seguretat, afavoreix la seva autoestima i millora la confiança en sí mateixos així com també en els altres, i als adults igual, una mare no pot evitar seguir acotxant el seu fill malgrat aquest estigui tranquil o adormit, és innat.
La història ens mostra
una galeria d’animals humanitzats que se’ns mostren en situacions quotidianes
de caràcter lúdic, al parc al camp d’esports, al riu o prenent un gelat on
la comunicació oral és essencial. Aquí trobem un input que pot ser molt útil
per treballar els sons de cada animal amb els nens, doncs els personatges del
conte s’expressen cadascun a la seva manera: els gats miolen, els gossos
borden, els llops udolen, etc.
I tot d’un plegat trobem
les girafes que parlen... com anomenem el so de les girafes? No us hi amoïneu,
perquè aquests animals s’expressen amb un llenguatge universal: les carícies,
el qual la petita girafa, generosa de mena decideix transmetre i compartir amb
la resta del bestiari, descobrint un món nou d’interacció entre espècies
diferents que s’entenen sense dificultats amb aquest idioma que no necessita
paraules.
L’il·lustrador italià humanitza els personatges amb el seu estil reconeixible, amb una paleta de tons suaus, en la línia del text, les imatges realitzades són d’una bellesa dolça i entranyable que capta l’atenció dels nens i nenes, el complement perfecte a les amoroses lletres d’Armando Quintero.
Sempre ens han dit que
una imatge val més que mil paraules, és cert, però també ho és que una carícia
és encara millor. Abraceu, acaricieu i beseu!!
Sílvia Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada