Títol: El que mou el món
Autor: Kirmen Uribe
Traducció: Pau Joan Hernàndez
Edició: Edicions 62, 2013
Pàgines: 184
ISBN:
9788429770988
Nota: ♥♥♥♥♥
Avui us recomano una novel·la de Kirmen Uribe, una
deliciosa història sobre l’amistat i la pèrdua escrita amb una prosa impecable,
on descobrim l’èxode que van patir milers de nens bascos després del bombardeig
de Gernika, en un període convuls on l’esclat
de la Segona Guerra Mundial és imminent i amb les melodies de Beethoven
sonant de fons. Una història punyent i corprenedora que alterna capítols
farcits de tendresa amb imatges estremidores com aquesta:
«El
bombardejos omplien de terror els bilbaïns. I també de ràbia.
Un dels avions
que prenien part en el bombardeig va caure en
algun lloc de les
muntanyes de la rodalia de la ciutat,
i un grup de
dones va trobar el pilot viu.
El van matar
acoltellant-lo amb agulles de fer mitja»
En aquestes pàgines descobrim la vivència de la petita Karmentxu, una nena de vuit anys que és acollida a Gant, Bèlgica, per l’escriptor flamenc Robert Mussche. Amb l’arribada de la nena, la vida solitària de l’escriptor i de la seva família canvia i els esdeveniments se succeeixen.
Kirmen Uribe, és sens dubte una de les veus amb més
força de la literatura basca actual, va rebre el Premi Nacional de Narrativa 2010,
el Premi de la Crítica d’Euskadi i el Premi Llibreter d’Euskadi per la seva
novel·la «Bilbao-New York-Bilbao», el seu compromís polític és un element
característic de la seva obra, en aquesta novel·la ho trobem representat amb la
Lliga Contra la Guerra, moviment flamenc al que s’adscrigueren molts joves
durant la Segona Guerra Mundial entre ells Robert Mussche, i en la narració
dels bombardejos a la ciutat d’Anvers mitjançant les terrorífiques bombes V1 i
V2 que dibuixen escenes corprenedores així com el relat del pas de Robert per
el camp de concentració Neuengamme amb el tracte inhumà rebut allà per part
dels alemanys. Menció a part mereix la descripció dels fets ocorreguts al port
de Lübeck on van perdre la vida més de set mil persones.
Però aquest llibre és molt més que
una crítica política, l’autor ens regala tota una col·lecció de referències
literàries d’allò més interessants com ara la obra Yerma de Lorca, la correspondència que
Robert Mussche va mantenir amb Heminway o la
carta de Siegfried Sassoon, escriptor britànic conegut sobretot per la seva
carta oberta titulada «Menyspreu de la
guerra. Records d’un soldat» reproduïda íntegrament al llibre de Robert
Graves «Goodbye to All That»
Tot i que el gruix de la història es desenvolupa en
terres belgues, trobem algunes referències a la guerra civil espanyola, una
d’elles ens parla d’un dels capítols més sagnant de la història de Granollers,
on en un sol minut, un minut fosc, un atac salvatge contra la població civil va
acabar amb la vida de 224 persones i va deixar-ne més de 150 ferides.
Una novel·la molt recomanable,
brillant i entranyable que parla dels herois quotidians, tants d’ells oblidats.
Us deixo amb la pregunta que es fan els joves Robert i Herman, una interessant
qüestió sobre la qual reflexionar: «Hi ha d'haver una manera de millorar el
món, una manera diferent d'organitzar les coses»
Sílvia Cantos
És la primera ressenya que llegeixo del llibre, me l'apunto.
ResponEliminaVaig llegir Bilbao-New York-Bilbao, em va sorprendre la seva estructura i em va agradar.
Si et va agradar Bilbao-New York-Bilbao confio que aquest nou títol també ho farà, personalment trobo que és una molt bona història amb personalitat i que evita caure en tòpics.
Elimina