dimarts, 4 de desembre de 2012

Ressenya El pintor del sombrero de malvas


Títol: El pintor del sombrero de malvas
Autor: Marcos Calveiro
Edició: Edelvives, 2010
Pàgines: 187
ISBN: 9788426375285
Edat: A partir de 13 anys
Premi Lazarillo 2009
Nota: ♥♥♥♥♥

A l’estiu de 1890 un adolescent parisenc  passa una temporada a Auvers-sur-Oise amb una germana de la seva mare. Allà coneixerà un pintor acabat d’arribar que sembla beure’s la vida amb cada pinzellada. Aviat es faran inseparables. Al seu costat, lluitarà contra els convencionalismes provincians, descobrirà la fugacitat de l’amor  i s’enfrontarà a la mort per primera vegada.

Heus aquí un doble plaer per als sentits, una novel·la inspirada en la vida i obra del genial pintor Vincent Van Gogh. Merescudíssima guanyadora del premi Lazarillo 2009, «El pintor del sombrero de malvas» és una oda a les pintures de l’artista holandès, un llibre que hauria de ser referència per totes aquelles persones que vulguin estudiar el pintor dels Gira sols. És una evidència indiscutible que Marcos Calveiro s’ha empapat de la biografia del pintor, no en va llegir aquestes pàgines és com passejar-se per una galeria d’art curulla d’obres de l’holandès més emblemàtic de tots els temps.

Pàgina a pàgina la història es construeix, en molts casos a partir de quadres, un dels moments claus de la història es narra en base a la pintura «Camps de blat amb corbs», on els estudiosos han atribuït la presència de corbs com una mena de premonició de la mort de Van Gogh, l’autor trasllada aquesta mateixa idea al llibre, com una ombra fosca penjant sobre els caps dels protagonistes. Mentre que una altra obra memorable com és «La nit estrellada» és constantment referenciada.

La història presenta el caràcter emboirat de Van Gogh, temible consumidor d’absenta, l’especial relació que va mantenir sempre amb el seu germà Theo, la seva vessant religiosa o la gran admiració que professava per Millet. Així mateix en les seves pàgines trobem novel·lats fets verídics com ara la seva estança a la pensió Ravoux, la coneixença amb el doctor Gachet i la seva frenètica activitat artística durant els darrers mesos de la seva vida.  Fins i tot, jo diria que li fa un homenatge incloent les darreres paraules que va pronunciar «La tristesse durera toujours» (la tristesa durarà sempre).

Una obra dotada amb una sensibilitat exquisida, que constitueix una lectura agradable, i de ser possible, realitzada entre camps de blat sota la brisa del càlid sol, per submergir-se en l’espiral que esdevé l’estada a Auvers del jove protagonista de la mà de Vincent Van Gogh.

Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada