Títol: El pintor del sombrero de malvas
Autor: Marcos Calveiro
Edició: Edelvives, 2010
Pàgines: 187
ISBN: 9788426375285
Edat: A partir de 13 anys
Premi Lazarillo 2009
Nota: ♥♥♥♥♥
A l’estiu de 1890
un adolescent parisenc passa una temporada
a Auvers-sur-Oise amb una germana de la seva mare. Allà coneixerà un pintor
acabat d’arribar que sembla beure’s la vida amb cada pinzellada. Aviat es faran
inseparables. Al seu costat, lluitarà contra els convencionalismes provincians,
descobrirà la fugacitat de l’amor i
s’enfrontarà a la mort per primera vegada.
Heus aquí un
doble plaer per als sentits, una novel·la inspirada en la vida i obra del
genial pintor Vincent Van Gogh. Merescudíssima guanyadora del premi Lazarillo
2009, «El pintor del sombrero de malvas» és una oda a les pintures de l’artista
holandès, un llibre que hauria de ser referència per totes aquelles persones
que vulguin estudiar el pintor dels Gira sols. És una evidència indiscutible
que Marcos Calveiro s’ha empapat de la biografia del pintor, no en va llegir
aquestes pàgines és com passejar-se per una galeria d’art curulla d’obres de
l’holandès més emblemàtic de tots els temps.
Pàgina a pàgina
la història es construeix, en molts casos a partir de quadres, un dels moments
claus de la història es narra en base a la pintura «Camps de blat amb corbs»,
on els estudiosos han atribuït la presència de corbs com una mena de premonició
de la mort de Van Gogh, l’autor trasllada aquesta mateixa idea al llibre, com
una ombra fosca penjant sobre els caps dels protagonistes. Mentre que una altra
obra memorable com és «La nit estrellada» és constantment referenciada.
La història
presenta el caràcter emboirat de Van Gogh, temible consumidor d’absenta,
l’especial relació que va mantenir sempre amb el seu germà Theo, la seva
vessant religiosa o la gran admiració que professava per Millet. Així mateix en
les seves pàgines trobem novel·lats fets verídics com ara la seva estança a la
pensió Ravoux, la coneixença amb el doctor Gachet i la seva frenètica activitat
artística durant els darrers mesos de la seva vida. Fins i tot, jo diria que li fa un homenatge incloent
les darreres paraules que va pronunciar «La
tristesse durera toujours» (la tristesa durarà sempre).
Una obra dotada
amb una sensibilitat exquisida, que constitueix una lectura agradable, i de ser
possible, realitzada entre camps de blat sota la brisa del càlid sol, per
submergir-se en l’espiral que esdevé l’estada a Auvers del jove protagonista de
la mà de Vincent Van Gogh.
Sílvia Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada