Ressenya Yo voto por mí

Títol: Yo voto por mí
Autor: Martin Baltscheit
Il·lustrador: Christine Schwarz
Edició: Lóguez, 201
Pàgines: 30
ISBN: 9788496646094

Edat: a partir de 7 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Us recomano descobrir un llibre molt adient per compartir amb els nens i nenes aquests dies en els que la política és present a tot arreu. Una proposta que ens permet parlar de les eleccions de forma senzilla i divertida.

Cada quatre anys, els animals escullen al seu rei. Al lleó li encanten les eleccions, ja que tots voten sempre per ell. Però aquesta vegada és diferent. Un petit ratolí gris diu: "Per què serveixen unes eleccions si no hi ha alternativa? Tu necessites un candidat rival perquè sinó, això no té cap sentit!" El lleó accepta i s’obre la campanya electoral. Però resulta que el ratolí no és l’únic que també vol ser rei...

Rere l’innocent text s’hi amaguen paral·lelismes molt significatius, actes de campanya, la imatge que es transmet dels candidats (no sempre fidel a la realitat), el programa electoral (en ocasions, estratègicament dirigides), promeses tan surrealistes com inútils i la conseqüent reacció d’escapisme davant preguntes directes, facilita que aquesta sigui una lectura molt interessant, ja que per una banda, dirigida als infants no deixa de ser una història amb animals, divertida, molt humor i ritme, cosa que gairebé assegura l’èxit. Però el que valoro especialment és la possibilitat d’oferir el mateix llibre a nens no tan petits i mirar de reflexionar amb ells sobre el tema, estic convençuda que poden sorgir debats d’allò més interessants ja sigui a casa o a l’escola. Una mostra d’això que dic; un dels personatges, la ovella afirma “mi lana me pertenece“, no he pogut evitar fer el símil amb un lema que va suscitar titulars i calorosos debats en l’entorn de la dona: “El meu cos és meu”.

A més podríem dir que en la col·lecció de candidats proposats en aquestes pàgines, hi trobem uns amb tendència més conservadora, d’altres força més agosarats i tot plegat (salvant les distàncies), un mostrari força extrapolable a la realitat actual. Voldria destacar el fet que mentre llegim anem trobant algunes paraules que potser els infants desconeixen i, la lectura ens ofereix una immillorable ocasió per desgranar-ne el significat: candidat, assemblea electoral, votació, abstenció o eleccions.

Si l’estil narratiu està farcit de l’humor i la ironia característiques de Baltscheit, Christine Schwarz ha imprès el mateix to en les il·lustracions, oferint un conjunt harmònic amb imatges molt atractives, dotades de volums i expressivitat. Per tot plegat, un llibre molt recomanable, sigui quin sigui el vostre color polític aquest llibre us encantarà!

Fes-ne un tastet

Sílvia Cantos

Ressenya El batec del temps

Títol: El batec del temps

Autor: Cari Ariño

Edició: Ediciones B, 2015

Pàgines: 456

ISBN: 9788466655910

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la preciosa, l’espectacular debut d’una veu que caldrà seguir de ben a prop. Tres generacions de dones, un segle d’història, política, masclisme i secrets.

«La guerra fratricida estava servida.

Una catifa densa que es filtrava fins als pulmons impregnava el poble. La por havia fet tancar portalades i finestres, alhora que la gran olla plena de greuges, odis i baralles, fermentades durant mesos, prenia forma de parca.»

La fascinant història d’una nissaga de dones des del 1920 fins al 1995. El batec del temps es un addictiu relat sobre la lluita de tres heroïnes –àvia, filla y néta– que sobreviuen als prejudicis i els sotracs de la seva època. A través de les seves pàgines, coneixerem de primera mà els petits i grans canvis del segle XX, des de la dictadura de Primo de Rivera fins a les portes del mil·lenni actual, que incideixen en el cor i la vida dels seus entranyables i emotius personatges.

Cari Ariño demostra amb aquesta novel·la que té molt a dir, la seva òpera prima és una història farcida de matisos, excel·lentment documentada i curosament construïda, habitada per una sèrie de personatges tan reals i exquisidament desenvolupats que te’ls fas teus. La Lina se’ns presenta com una nena dolça d’aspecte serè i humil que provoca una gran tendresa, serà junt amb una part de la seva descendència femenina, la Veva i la Violeta, l’eix central de la trama. Tres dones diferents però fortament unides, malgrat que en ocasions, ni tan sols elles en siguin conscients.

La novel·la és un fidel retrat de l’evolució de la política del segle XX, fixeu-vos sinó amb el següent fragment on parla dels anarquistes i els falangistes: Totes dues formacions, apartades del joc parlamentari, campaven als eu aire tot invocant, romànticament, la lluita. A peu de carrer, el debat polític es resolia amb arguments acompanyats de punys i pistoles.

«L’home que li acariciava la mà i de qui estava profundament enamorada era, legalment, el seu amo.»

També és un catàleg de posicions femenines a través del segle en el qual, possiblement, més ha evolucionat el paper de la dona, trobarem des de l’absoluta submissió envers el marit i la societat, fins a la independència gairebé absoluta dels anys noranta, les tres protagonistes són en sí mateixes una evolució.

«Aquell episodi li va ensenyar que, encara que fos a Tarragona, vivia en una societat tallada amb el mateix patró que la de totes les Auroritas del món, on la dona no tenia més paper que servir amb submissió l’home.»

Secrets que s’insinuen però no acaben de desvetllar-se capturant l’interès del lector, emocions i acció a dojo en un segle convuls i un punt d’humor que ens arriba a través de les ones radiofòniques amb Elena Francis. Res no hi manca ni res hi sobra en aquest Batec del temps, o ben pensat sí, hi faltes tu lector!

«Dóna’m la vida tal com raja. No siguis el meu cavaller, ni el meu príncep, ni el meu somni. Sigues el meu company amb vestit de cada dia, sense armadura.»

Sílvia Cantos