divendres, 9 de juliol del 2021

Famílies escapçades

La dona de la seva vida

Xavier Bosch

Edició: Columna, 2021

Pàgines: 512

ISBN: 9788466427609

Nota: ♥♥♥♥

PVP: 21,90€

 

 


De la roba de la mare, no en quedaria cap rastre. Li estalviarien el tràngol més devastador. La travessia d'haver de despenjar cada peça, sospirar a cada vestit i repetir les dues paraules més definitives. Les úniques que, als primers dies, repiquen dins del cap. Mai més. Com un batall. Mai més. A cada abric, a cada camisa, a cada llàgrima... Dos tocs. Mai més. El pitjor so. Cruel com pocs.

Avui us recomano la darrera proposta de Xavier Bosch, autor que continua explorant la vessant més emocional, tot i que recupera, en aquesta ocasió la literatura d’investigació, configurant una novel·la híbrida sensacional, en la qual les emocions afloren al ritme de les descobertes que el Joel va fent. 

«Vigila amb el que desitges perquè ho pots aconseguir» ens adverteix el Xavier i, precisament, aquesta gran veritat esclata a la cara dels protagonistes d’aquesta història: el desig de veritat, es fa realitat amb totes les seves conseqüències, no sempre agradoses. 

El drama dels nens robats és l’eix central d’una novel·la excel·lent, que despulla una veritat dolorosa, molt més propera del que molts voldrien. Que fins a tocar de l’any 2000 es seguissin produint robatoris de nadons costa de creure, però malauradament és una certesa incontestable. Les màfies organitzades al voltant d’aquests fets estaven perfectament organitzades i repartides per tot el país, escapçant una quantitat indecent de famílies, que han viscut durant anys un engany, encara avui dia sense resoldre. 

Descobrir una veritat així, sens dubte, ha de ser un autèntic terrabastall. Això mateix és el que provoca l’autor en la nissaga que protagonitza la novel·la. L’amor fraternal, però, no entén de lligams de sang, sinó de vincles emocionals i, en això el Xavier, n’és un mestre. Com ja ens té habituats, els personatges que ha construït, tenen vida pròpia, passat, present i futur; somnis i pors. En Joel, traspassa les pàgines i aconsegueix la complicitat del lector, però no és l’únic, trobareu un peculiar lladre de llibres que de ben segur us arrencarà algun somriure.    

No puc deixar d’esmentar el domini que Bosch té de l’escriptura epistolar, com passava en anteriors títols, aquí també trobem una carta, en aquest cas, de la Carmen per a en Joel, que et deixa amb una sensació de vertigen impressionant. 

Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada