Recordar o reescriure?

 La vigília

Autor: Marc Artigau i Queralt

Edició: Destino, 2019

Pàgines: 320

ISBN: 9788497102797

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 20,00€

Premi Josep Pla 2019

Quantes coses passen davant nostre, al nostre voltant i nosaltres, insignificants, no podem ni olorar-les.

Avui us recomano una història sobre l’amor, o la necessitat de trobar-lo a la vida. També és una trama que gira al voltant de la bondat o la maldat de les persones. Una novel·la madura, alhora tendra i inquietant, de la mà d’un excel·lent narrador.

L'arrencada de la novel·la exposa una situació d'extrema angoixa per a uns pares que veuen desaparèixer el fill petit, després d'hores de patiment sota una forta tempesta el nen apareix a quinze quilòmetres de distància cobert de sang, aliena. Tot i que aparentment està bé, alguna cosa ha canviat per sempre en aquella criatura.

A vegades, vivim vides tan grises que ens encantaria tenir una vareta màgica que ens permetés reinventar-les a fi de donar-hi el toc de màgia, misteri i aventura que desitjaríem. A La vigília, trobem la Cèlia decidida a fer això mateix i, mancada d’una vareta, contracta un escriptor perquè li escrigui la biografia que li hauria agradat viure. Si poguéssiu triar, què preferiríeu: recordar la vida o reescriure els records per ficcionar una existència millor?

La crueltat extrema dels infants queda retratada amb uns abusananos que es dediquen a xutar contra el cos incaut d'en Blai, la reacció furiosa d'en Rai l'honora com a germà, malgrat la violència, que amb una puntada de peu als collons envia al gamarús a l'hospital. El que és bonic, de tot plegat, és el vincle existent entre els germans, units i protegint-se malgrat les dificultats. I la tendresa que desperta en Blai en el lector.

Els contes d'en Rai, que anem coneixent al llarg de la novel·la, en ocasions, esdevenen autèntics míssils literaris, que sorprenen i sobten al lector, trencant una impossible monotonia del relat.

Cal destacar, el gran treball de desenvolupament dels personatges. En Rai és un home derrotat, que ha assimilat la derrota com si fos el més natural, ell i en Blai, el seu germà, tenen una profunditat molt interessant, que arriba a traspassar la dimensió del paper. La Cèlia, en alguns moments resulta distant i lleugerament desagradable, fins que et sorprèn amb una calidesa sobtada o un toc d’humor inesperat, quan comença a fer memòria alguns dels records desgranats són tan dolorosos que al Raimon, i al lector, se'ls encongeix l'estómac i l'ànima. Patint amb ella.

En Marc demostra ser un gran narrador, capaç d’adobar una trama sòlida, amb un saltejat de contes variats i uns personatges perfectament dimensionats, tot plegat amb un fons sonor de Billie Holiday. M’agrada molt el joc d'interpel·lar directament al lector, ja que aconsegueix apropar-lo a la lectura i, m’encanta quan tot d'un plegat fa un triple salt mortal i dóna un gir sobtat a la història que sorprèn i satisfà plenament al més exigent. Bravo!

©Xavier Torres-Baccheta

Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a autor ha estrenat Alba (o El Jardí de les delícies), Caïm i Abel, Caixes i Un mosquit petit, per les quals ha rebut diversos premis i que es troben publicades al Teatre reunit 2009-2018. Com a dramaturg ha treballat a El petit príncep, Molt soroll per no res, L’ànec salvatge, Al nostre gust, Moby Dick, entre altres. Ha publicat les novel·les juvenils Els perseguidors de paraules i La cova dels dies, i amb Jordi Basté, les novel·les Un home cau i Els coloms de la Boqueria. En poesia, Vermella i Desterrats. Actualment col·labora a El món a Rac1 fent un microrelat cada dia. 

Sílvia Cantos