dimarts, 25 de setembre de 2018

La llei del silenci

No diguis res
Autor: Raquel Gámez Serrano
Edició: Llibres del Delicte, 2018
Pàgines: 221
ISBN: 9788494788970
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 16,50€

L'adopció era equitativa per a tots dos, el ventre d'Edit no albergaria cap fill durant nou mesos ni existiria cap cordó umbilical.

Avui us recomano No diguis res, un thriller inquietant que et manté enganxada a la seva lectura fins a l’últim punt, on arriba després d’un tram final vertiginós.
La sinopsi ens avança el següent: Quan l’Edit i en Jan es casen i marxen a viure a una casa d’un petit poble, els plans de crear una família feliç aviat xoquen davant la impossibilitat inicial d’ampliar la família. L’obsessió de l’Edit l’empeny a viure en un món irreal mentre en Jan s’allunya de la macabra fantasia que sembla envoltar la llar. Fins que adopten en Demian. La por i els conflictes del passat no resolts s’apoderaran de les seves vides. La situació esdevindrà angoixant i insostenible. Però en una societat on les decepcions s’amaguen, si no s’esmenten, no existeixen.


No diguis res és un gran exercici d’escriptura psicològica, que juga amb els personatges des de l’inici, dotant-los en algun cas d’una aura fosca com en Jan, un home carregat de tantes inseguretats que necessita exterioritzar-les ridiculitzant i menyspreant la seva dona, una dona que arrossega un trauma d’infantesa que no ha superat i l’ha deixat marcada amb quelcom proper a la bogeria. En alguns moments de la lectura, l’autora ens deixa entreveure breus flaixos de pensaments que ens permeten reconstruir el trencaclosques que és el passat de la protagonista, amb retalls d'imatges sincerament inquietants entendrem la seva caiguda a l’abisme on es barregen un trist present i un passat ple d’ombres funestes.


En un món hiper connectat, la parella protagonista decideix fer un gir de 180º a la seva vida i traslladar-se a un lloc idílic tot cercant una serenor que no vol arribar. No diguis res planteja un debat molt interessant al voltant de la paternitat, i l’amor de pares a fills, que en ocasions, pot ser qualsevol cosa menys desinteressat i incondicional. A la novel·la aquesta situació arriba després d’una adopció internacional, però penso que el debat hauria d’anar més enllà, a l’arrel de la qüestió que no és un altre que el fet d’esdevenir mare o pare i els sentiments que et desperten els teus fills, passi el que passi.


Trobem un cert paral·lelisme amb l’obra Demian de Herman Hesse, ja que el Demian sorgit de la imaginació de la Raquel s’emmiralla, en bona part, en el pas per l’adolescència del jove Emil Sinclair de Hesse. Finalment l’autora ret un homenatge a Agustí Vehí amb un personatge tan extraordinàriament perspicaç i suggerent com ho era el propi autor.

Raquel Gámez Serrano és una barcelonina que ja de ben petita va mostrar una passió per la lectura que aviat va derivar en un interès per escriure. Va graduar-se a la Facultat d’Econòmiques de la Universiat de Barcelona en Estudis Immobiliaris i de la Construcció. És Tècnica Especialista en Relacions Públiques i està estudiant Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya. Treballa en un ajuntament i és professora experta de la Generalitat de Catalunya en tècniques de venda, màrqueting i orientació laboral, en un programa de qualificació professional inicial. Ha publicat Los versos de Cira, A la seva pell, Noves dames del crim i Els CIE o la il·legalitat institucional. Com podeu veure, una dona certament polifacètica.

Sílvia Cantos

2 comentaris: