Memòries que no poden caure en l'oblit

Camins de llibertat

Autor: Maite Carranza

Edició: Edebé, 2016

Pàgines: 215

ISBN: 9788468325156

Edat: a partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 9,95€

Vaig descobrir que cal saber mirar per tal de poder veure.

Avui us recomano una proposta juvenil, una història de descoberta d’un mateix. Emocions, intrigues, aventures, humor i un fascinant toc d’història, no hi manca res del que cal perquè aquest llibre, triomfi entre tots els lectors que s’hi acostin.

La sinopsi ens diu: Us ha passat mai que us heu sentit invisibles? Heu tingut algun cop l’horrible sensació que el noi que desitjaríeu que us mirés no us veu perquè formeu part del paisatge? Heu volgut plorar quan aquest noi us parla però us tracta amb la mateixa distància, fredor i indiferència com ho faria amb la caixera del supermercat? I, posats a endevinalles, us ha passat, potser, que us miri el noi equivocat? El que no us agrada, el que d’un dia per l’altre s’ha fet íntim dels vostres amics, apareix a totes les festes i ara és a totes les xarxes i a tots els mòbils? El noi que, no se sap com, acaba seient sempre al vostre costat. A mi sí. I aquest és el començament de la història que vaig viure l’estiu dels meus disset anys, al cim del Pirineus, abans d’endinsar-me en un passat familiar desconegut i inquietant.

He de reconèixer, que llegint-la no em convidava especialment, a entrar dins la història, em donava la sensació que m’estaven presentant un drama adolescent, cert que prometien un punt de misteri al final, però es donava tant èmfasi als sentiments que em feia pensar en una cosa més aviat ensucrada. Tot i així, hi vaig entrar, per què? Molt fàcil, l’autora és Maite Carranza, sinònim de bona literatura, especialment quan es tracta de propostes juvenils, per tant, mereixia donar-li la oportunitat i ara penso, menys mal que ho vas fer! Camins de llibertat és una fantàstica narració que atraparà a joves de totes les edats que descobriran que Camins de llibertat és molt més que un nom, és un bocí de la nostra història que no pot caure en l’oblit.

Caus, campaments i dia Guarro, tot el que hagi passat per l’experiència d’escolta reconeixerà més d’una situació en la que s’hi podrà veure reflectit i el farà somriure. A més els Camins de la llibertat, les xarxes d’informació, l’espionatge, les bústies i la descoberta d’unes pistes amagades es converteix en una autèntica aventura, una cerca del tresor emocionant que atrapa a l’Alèxia, la protagonista, de la mateixa manera com farà amb el lector.

Com és habitual, en els llibres de la Maite, trobem frases i fragments que són autèntiques perles. En ocasions, reflexions al voltant de les diferents versions que s’inventaven algunes famílies per evitar les represàlies en el temps d’entreguerres. D’altres, sobre les vileses que provoquen els diners, embrutint les històries més boniques. De vegades, ens pinta escenes que ens porten dolços records d’infantesa i altres aboca pensaments que són un cop de puny, com aquest:

«Que fort, que fort, que fort, vaig pensar. Fugir de casa, de nit, amb una mà al davant i l’altra al darrere perquè han arribat els enemics. Si fa no fa, com ara els sirians i els iraquians que fugen de les seves guerres. I nosaltres què? No érem refugiats d’Europa fa tot just setanta anys? Què hauria estat dels centenars de milers d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola si no els haguessin acollit a França i a Mèxic?»

Destacar també, que en aquesta ocasió, juga amb diferents veus narratives. Per una banda tenim la protagonista, una noia jove i el relat en primera persona de la seva experiència iniciàtica. Per altra, tenim un narrador omniscent, que desconeixem i que desgrana fets succeïts temps enrere.

Maite Carranza (Barcelona, 1958) Escriptora, guionista i docent. Va estudiar història i antropologia i va ser professora d’ensenyament secundari. L’any 1986 va publicar la seva primera novel·la juvenil: Ostres, tu, quin cacau!, que va rebre el Premi Crítica Serra d’Or. La seva literatura es va caracteritzar inicialment per l’humor desenfadat, i va ser considerada una autora transgressora i innovadora. Més endavant va aventurar-se en els territoris de la fantasia i el thriller, i també va fer incursions en el teatre i la narrativa per a adults. Als anys 90 es va professionalitzar en el món del guió. Té una extensa bibliografia publicada, de la qual m’agradaria destacar Paraules emmetzinades (Edebé, 2010) i El fruit del baobab (Edicions 62, 2013).

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos