Títol: Diamant blau
Autor: Care Santos
Edició: Columna, 2015
Pàgines: 446
ISBN: 9788466420037
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 20€
És allò que hem viscut el que fa de
nosaltres les persones que som.
Som una resposta a les agressions de
la vida.
Una
au exòtica, que com gairebé tothom en aquesta història amaga un secret. Uns
ulls d'un blau ben especial que esdevenen herència genètica. Un rellotge de
paret fosc, molt fosc, inquietant i, una sopa de farigola que passa de
generació en generació. Una història que salta en el temps i exigeix una
lectura atenta que apareix sense pretendre-ho. El lector es veu transportat
junt amb els membres d'aquesta nissaga en un fantàstic viatge en el temps
seguint una família de tintorers, agafat de la mà d'una dona que li robarà el
cor: la Teresa Pujolà.
Per
a això serveixen les històries, no és veritat?, per fer tornar els morts. Per
retrobar allò que vam perdre» Del
que no hi ha dubte, és que si les històries ens les explica la Care, tenen
sentit, potser retrobarem el que vam perdre o potser, simplement, gaudirem
capbussant-nos dins les pàgines dels seus llibres, acompanyant als personatges
en les seves vivències.
Diamant
blau és com el seu nom indica, una joia, un llibre
fantàstic on com en tota família, s’entortolliguen històries, amor, rancors,
secrets i vivències, protagonitzades per homes i dones que estimen, riuen,
ploren i pateixen i on, sense cap mena de dubte, el protagonisme el tenen les
dones. Dones tan fascinants com Teresa Pujolà, Teresa Marquès i Eustàsia Pujolà
que s’avançaren al moment que vivien i que potser van néixer abans d’hora, amb
el seu potencial, traslladades al segle XXI, no tinc cap mena de dubte que n’hauríem
sentit a parlar i, sortosament per nosaltres lectors, han imprès la seva
genuïnitat a la seva descendent, Care Santos ha tingut la generositat de
compartir les aventures de la seva família, fent un difícil exercici de
despullar la pròpia intimitat.
«El
món gira, el sol no pot estar a tot arreu, de vegades convé adaptar-se a la
foscor.»
Cal
destacar en especial, la manera com l’autora ha integrat la introducció del
cinema a la ciutat de Mataró, una altra de les protagonistes d’aquesta
novel·la. Les sales Gayarre i Clavé són els eixos sobre els qual la Care
reconstrueix aquests primers contactes del públic amb un nou entreteniment, que
poc té a veure amb el concepte actual de veure una pel·lícula. També trobem William
Perkin i l'origen del malva, un altre dels trets fascinants de Diamant
blau és la història dels tintorers, i la màgia dels colors en la moda
al llarg del temps.
Care Santos
(Mataró, 1970) Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la
seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha
vist recentment com la seva novel·la Habitacions tancades (Planeta, 2011)
era trasllada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell.
Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el
Ramon Llull per Desig
de xocolata (Planeta, 2014) i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida
(Edebé, 2015).
Un
viatge en el temps fascinant que us animo a realitzar!
Sílvia
Cantos
Versió en català i la versió en castellà, i en cap cas és posible saber en quina llengua està escrita. Som molta gent que tenim aquest dubte i ningú en dona resposta, l'autora fa l'orni... curiós. A mi m’agrada llegir la versió original i sempre ha estat un misteri saber en quina llengua escriu la Care Santos, per bé que hi ha rumors, sobretot després de gunyar el Ramon Llull i el que en va dir algun critic. Que escriu en les dues alhora no m’ho crec, sempre hi ha una llengua original, però quina?…
ResponEliminaJo diria que escriu en castellà pel que s'escolta aquí i allà, però suposo que per motius de màrqueting el tema és obviat sistemanticament, és una autora que ven molt. Em sembla que va ser el critic de la Vanguardia qui en va parlar un dia dels autors catalans que escriuen en castellà i misteriosament els llibres apareixen en català i per postres guanyen premis. Més enllà de la qualitat literària, personalment em sembla poc honest amagar la llengua original.
ResponEliminaAprofitant la ocasió que se'm va plantejar, en entrevistar la Care aquesta mateixa setmana, li vaig fer la pregunta que formuleu, a la qual ella va contestar amb molt de gust, us animo a escoltar el podcast si us ve de gust! :) https://t.co/Penjna5Pyn
ResponEliminaCaram! doncs moltes gràcies Sílvia! Ha contestat el que m'havien dit. Ara ja sé que Diamant Blau neix del català, però seria bo que això ho expliqués en cada obra perquè no estic gaire d'acord amb la Care Santos que pel fet que sigui ella la traductora també sigui original. Entenc el seu raonament però no el comparteixo. Traducció mai és original, mai. I sé de què parlo, creu-me.....:-) Gràcies de nou Silvia!.
ResponElimina