Pàgines

diumenge, 22 de novembre del 2015

L'herència d'uns ulls blaus

Títol: Diamant blau
Autor: Care Santos
Edició: Columna, 2015
Pàgines: 446
ISBN: 9788466420037
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 20€

És allò que hem viscut el que fa de nosaltres les persones que som.
Som una resposta a les agressions de la vida.


Una au exòtica, que com gairebé tothom en aquesta història amaga un secret. Uns ulls d'un blau ben especial que esdevenen herència genètica. Un rellotge de paret fosc, molt fosc, inquietant i, una sopa de farigola que passa de generació en generació. Una història que salta en el temps i exigeix una lectura atenta que apareix sense pretendre-ho. El lector es veu transportat junt amb els membres d'aquesta nissaga en un fantàstic viatge en el temps seguint una família de tintorers, agafat de la mà d'una dona que li robarà el cor: la Teresa Pujolà.

Per a això serveixen les històries, no és veritat?, per fer tornar els morts. Per retrobar allò que vam perdre» Del que no hi ha dubte, és que si les històries ens les explica la Care, tenen sentit, potser retrobarem el que vam perdre o potser, simplement, gaudirem capbussant-nos dins les pàgines dels seus llibres, acompanyant als personatges en les seves vivències.

Diamant blau és com el seu nom indica, una joia, un llibre fantàstic on com en tota família, s’entortolliguen històries, amor, rancors, secrets i vivències, protagonitzades per homes i dones que estimen, riuen, ploren i pateixen i on, sense cap mena de dubte, el protagonisme el tenen les dones. Dones tan fascinants com Teresa Pujolà, Teresa Marquès i Eustàsia Pujolà que s’avançaren al moment que vivien i que potser van néixer abans d’hora, amb el seu potencial, traslladades al segle XXI, no tinc cap mena de dubte que n’hauríem sentit a parlar i, sortosament per nosaltres lectors, han imprès la seva genuïnitat a la seva descendent, Care Santos ha tingut la generositat de compartir les aventures de la seva família, fent un difícil exercici de despullar la pròpia intimitat.

«El món gira, el sol no pot estar a tot arreu, de vegades convé adaptar-se a la foscor.»

Cal destacar en especial, la manera com l’autora ha integrat la introducció del cinema a la ciutat de Mataró, una altra de les protagonistes d’aquesta novel·la. Les sales Gayarre i Clavé són els eixos sobre els qual la Care reconstrueix aquests primers contactes del públic amb un nou entreteniment, que poc té a veure amb el concepte actual de veure una pel·lícula. També trobem William Perkin i l'origen del malva, un altre dels trets fascinants de Diamant blau és la història dels tintorers, i la màgia dels colors en la moda al llarg del temps.

Care Santos (Mataró, 1970) Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist recentment com la seva novel·la Habitacions tancades (Planeta, 2011) era trasllada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata (Planeta, 2014) i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida (Edebé, 2015).

Un viatge en el temps fascinant que us animo a realitzar!

Aquí pots llegir el primer capítol!


Sílvia Cantos

4 comentaris:

  1. Versió en català i la versió en castellà, i en cap cas és posible saber en quina llengua està escrita. Som molta gent que tenim aquest dubte i ningú en dona resposta, l'autora fa l'orni... curiós. A mi m’agrada llegir la versió original i sempre ha estat un misteri saber en quina llengua escriu la Care Santos, per bé que hi ha rumors, sobretot després de gunyar el Ramon Llull i el que en va dir algun critic. Que escriu en les dues alhora no m’ho crec, sempre hi ha una llengua original, però quina?…

    ResponElimina
  2. Jo diria que escriu en castellà pel que s'escolta aquí i allà, però suposo que per motius de màrqueting el tema és obviat sistemanticament, és una autora que ven molt. Em sembla que va ser el critic de la Vanguardia qui en va parlar un dia dels autors catalans que escriuen en castellà i misteriosament els llibres apareixen en català i per postres guanyen premis. Més enllà de la qualitat literària, personalment em sembla poc honest amagar la llengua original.

    ResponElimina
  3. Aprofitant la ocasió que se'm va plantejar, en entrevistar la Care aquesta mateixa setmana, li vaig fer la pregunta que formuleu, a la qual ella va contestar amb molt de gust, us animo a escoltar el podcast si us ve de gust! :) https://t.co/Penjna5Pyn

    ResponElimina
  4. Caram! doncs moltes gràcies Sílvia! Ha contestat el que m'havien dit. Ara ja sé que Diamant Blau neix del català, però seria bo que això ho expliqués en cada obra perquè no estic gaire d'acord amb la Care Santos que pel fet que sigui ella la traductora també sigui original. Entenc el seu raonament però no el comparteixo. Traducció mai és original, mai. I sé de què parlo, creu-me.....:-) Gràcies de nou Silvia!.

    ResponElimina